El nou projecte literari en imatges

figurines-1909-llapis-sobre-paper3131carme_karrfeminal

Anuncios

els lectors opinen de la novel·la

 

 

 

“De trama molt ben resolta, La filla de Lilith, ens trasllada a una ciutat plena de contrastos entre jueus i cristians, entre classes socials, entre ciència i fetilleria, entre el món femení i el masculí” (blog FIL D’ARANYA)

Llegir més… blog FIL D’ARANYA

 

“Des de les primeres pàgines, el lector conviu amb misteris i assassinats, amb la por que produeix la Bèstia, amb oracions i invocacions diabòliques, amb foscors i temors típics de l’Edat Mitjana, unes Ombres que tot ho vigilen i que et fan posar els pèls de punta cada moment”(blog EL MEU RACONET)

Llegir més… blog EL MEU RACONET

 

“No soy muy aficionado a la novela histórica. Me molesta la interpretación parcial de los acontecimientos, su reelaboración. Sin embargo, ante un libro que sitúa su trama en determinado momento de la historia, que tiene un trabajo de documentación asombroso y que trata con cuidado y fidelidad la época, me tengo que quitar el sombrero. Se nota en cada página que Glòria Sabaté ha leído, paro además ha leído mucho mucho. Conoce la Edad Media como si hubiese estado allí; me la imagino paseando por Barcelona como si lo hiciera en el siglo XIV, reconociendo calles, edificios, reconstruyendo de las ruinas determinadas fachadas, murallas, ambientes. Glòria Sabaté es una mujer medieval (más que medievalista) que ha sabido contarnos un tiempo duro y al mismo tiempo fascinante, cuando la naturaleza racional del ser humano empezada a despertarse, mientras que el conocimiento ancestral, oculto ya bajo el peso de la cultura cristiana, se resistía a desaparecer” (LuisDel, Goodreads)

Més ressenyes a Goodreads

 

“Nada es lo que parece en esta novela. Acostumbrado a que gran parte de la literatura de ficción histórica que crea tramas que ocurren durante los siglos medievales base sus personajes e historias en clichés y múltiples imprecisiones creando en ocasiones escandalosas falacias contextuales, es un gran placer leer una novela bien escrita, rigurosamente documentada y lingüisticamente fresca y evocadora, que rinde homenaje a las calles y plazas de la Barcelona del siglo XIV narrando una historia que se deja devorar desde el inicio hasta el final.
Cada uno de los personajes bien merece un spin-off…
Totalmente recomendable.” (Lanto, Amazon)

Més ressenyes d’AMAZON

NA GUERAULA, LA PUTA DE LA FILLA DE LILITH

prostitution-medieval

 

 A l’Edat Mitjana hi ha documentada la participació d’individus joves en violacions col·lectives que constituïen una mena de ritual iniciàtic al món de la virilitat. Per aquest motiu tant les autoritats civils com les religioses acceptaven la prostitució com un mal necessari, car ajudava a controlar aquesta pulsió sexual masculina tan violenta i alhora protegia les dones decents de l’agressivitat desbocada dels mascles.

És per això que hom creà els prostíbuls municipals a començaments del segle XIV. Un prostibulum publicum que era construït, mantingut i regentat per les autoritats municipals perquè s’havien adonat que la prostitució era tan essencial com les clavegueres. El lligam entre el bordell i les autoritats municipals s’establia a través de l’hostaler del bordell, que era la persona encarregada de donar allotjament, menjar i roba a les dones que hi treballaven a canvi d’un arrendament.

També s’estipulava com havien d’anar vestides les prostitutes per poder ser distingides quan es relacionessin amb les dones honorables: havien d’anar adornades amb joies i vestides amb colors cridaners, i els estava prohibit de tapar-se amb una capa o un mantell. També se’ls prohibia exercir la seva professió per motius religiosos en determinats períodes: per Setmana Santa, per exemple, època d’obligatòria continència sexual, les prostitutes eren recloses després del dinar del dimecres sant fins acabada la missa del diumenge de Pasqua, amb totes les despeses de manutenció i llenya sufragades pel municipi. Les prostitutes de Barcelona eren portades a l’hospital de Santa Marta, que era al costat del convent de les clarisses, i després al convent de les monges egipcíaques.

Na Gueraula, jove experimentada en les arts amatòries, bonica i amb un bri de tristor pintat als ulls, és una d’aquestes dones, i treballa al bordell més antic de la ciutat del qual tenim informació, situat en una via que anava des de l’actual carrer del Vidre i s’estenia pel de les Heures, el dels Tres Llits i el d’en Rauric.

Voleu conèixer com és la seva vida? Llegiu La filla de Lilith i ho descobrireu… us hi espera! Mentrestant, us deixo enllaços on podreu trobar més informació:

petjades-prostitucio-a-la-literatura

prostitutes-medievals

 

 

img-20161112-wa0000-1