El nou projecte literari en imatges

figurines-1909-llapis-sobre-paper3131carme_karrfeminal

Anuncios

els lectors opinen de la novel·la

 

 

 

“De trama molt ben resolta, La filla de Lilith, ens trasllada a una ciutat plena de contrastos entre jueus i cristians, entre classes socials, entre ciència i fetilleria, entre el món femení i el masculí” (blog FIL D’ARANYA)

Llegir més… blog FIL D’ARANYA

 

“Des de les primeres pàgines, el lector conviu amb misteris i assassinats, amb la por que produeix la Bèstia, amb oracions i invocacions diabòliques, amb foscors i temors típics de l’Edat Mitjana, unes Ombres que tot ho vigilen i que et fan posar els pèls de punta cada moment”(blog EL MEU RACONET)

Llegir més… blog EL MEU RACONET

 

“No soy muy aficionado a la novela histórica. Me molesta la interpretación parcial de los acontecimientos, su reelaboración. Sin embargo, ante un libro que sitúa su trama en determinado momento de la historia, que tiene un trabajo de documentación asombroso y que trata con cuidado y fidelidad la época, me tengo que quitar el sombrero. Se nota en cada página que Glòria Sabaté ha leído, paro además ha leído mucho mucho. Conoce la Edad Media como si hubiese estado allí; me la imagino paseando por Barcelona como si lo hiciera en el siglo XIV, reconociendo calles, edificios, reconstruyendo de las ruinas determinadas fachadas, murallas, ambientes. Glòria Sabaté es una mujer medieval (más que medievalista) que ha sabido contarnos un tiempo duro y al mismo tiempo fascinante, cuando la naturaleza racional del ser humano empezada a despertarse, mientras que el conocimiento ancestral, oculto ya bajo el peso de la cultura cristiana, se resistía a desaparecer” (LuisDel, Goodreads)

Més ressenyes a Goodreads

 

“Nada es lo que parece en esta novela. Acostumbrado a que gran parte de la literatura de ficción histórica que crea tramas que ocurren durante los siglos medievales base sus personajes e historias en clichés y múltiples imprecisiones creando en ocasiones escandalosas falacias contextuales, es un gran placer leer una novela bien escrita, rigurosamente documentada y lingüisticamente fresca y evocadora, que rinde homenaje a las calles y plazas de la Barcelona del siglo XIV narrando una historia que se deja devorar desde el inicio hasta el final.
Cada uno de los personajes bien merece un spin-off…
Totalmente recomendable.” (Lanto, Amazon)

Més ressenyes d’AMAZON

NA GUERAULA, LA PUTA DE LA FILLA DE LILITH

prostitution-medieval

 

 A l’Edat Mitjana hi ha documentada la participació d’individus joves en violacions col·lectives que constituïen una mena de ritual iniciàtic al món de la virilitat. Per aquest motiu tant les autoritats civils com les religioses acceptaven la prostitució com un mal necessari, car ajudava a controlar aquesta pulsió sexual masculina tan violenta i alhora protegia les dones decents de l’agressivitat desbocada dels mascles.

És per això que hom creà els prostíbuls municipals a començaments del segle XIV. Un prostibulum publicum que era construït, mantingut i regentat per les autoritats municipals perquè s’havien adonat que la prostitució era tan essencial com les clavegueres. El lligam entre el bordell i les autoritats municipals s’establia a través de l’hostaler del bordell, que era la persona encarregada de donar allotjament, menjar i roba a les dones que hi treballaven a canvi d’un arrendament.

També s’estipulava com havien d’anar vestides les prostitutes per poder ser distingides quan es relacionessin amb les dones honorables: havien d’anar adornades amb joies i vestides amb colors cridaners, i els estava prohibit de tapar-se amb una capa o un mantell. També se’ls prohibia exercir la seva professió per motius religiosos en determinats períodes: per Setmana Santa, per exemple, època d’obligatòria continència sexual, les prostitutes eren recloses després del dinar del dimecres sant fins acabada la missa del diumenge de Pasqua, amb totes les despeses de manutenció i llenya sufragades pel municipi. Les prostitutes de Barcelona eren portades a l’hospital de Santa Marta, que era al costat del convent de les clarisses, i després al convent de les monges egipcíaques.

Na Gueraula, jove experimentada en les arts amatòries, bonica i amb un bri de tristor pintat als ulls, és una d’aquestes dones, i treballa al bordell més antic de la ciutat del qual tenim informació, situat en una via que anava des de l’actual carrer del Vidre i s’estenia pel de les Heures, el dels Tres Llits i el d’en Rauric.

Voleu conèixer com és la seva vida? Llegiu La filla de Lilith i ho descobrireu… us hi espera! Mentrestant, us deixo enllaços on podreu trobar més informació:

petjades-prostitucio-a-la-literatura

prostitutes-medievals

 

 

img-20161112-wa0000-1

LES JOIES DE LA FILLA DE LILITH

L’home medieval tenia la convicció que la preciositat de la matèria reflectia el valor espiritual de l’objecte. La bellesa tranquil·litzava, era llum i salvació… D’aquí la importància que al llarg dels darrers segles medievals assolí l’orfebreria, amb un tràfic intens d’obres, artistes i formes que donà lloc a un art eminentment cortesà de caire internacional, dins del qual les formes capricioses i refinades en metalls preuats i pedreria ocuparen un lloc important: safirs, turqueses, topazis, diamants, granats de diversos colors i robins, aconseguits a través del comerç amb l’Orient, s’encastaven artísticament amb argent blanc o sobredaurat (l’or es destinava a peces úniques). Si voleu saber-ne més, us aconsello la lectura d’aquest estudi “sobre el lujo femenino en el Aragón bajomedieval” o el llibre imprescindible de Núria de Dalmases, Orfebreria catalana medieval: Barcelona 1300-1500 (aproximació al seu estudi), Barcelona, IEC, 1992.

Aquestes peces denotaven el desig de luxe dels seus posseïdors, però també s’utilitzaven com a talismans protectors contra la nigromància, la qual se servia de la invocació dels esperits, que podien ser benignes (àngels no tradicionals) o malignes (Diable i altres dimonis) per aconseguir beneficis propis o causar desgràcies en altres persones… aquest és un element fonamental en La filla de Lilith, (llegiu-la i veureu!) per això hem volgut crear les joies de la novel·la, i ho hem encarregat a TERRAKUITA, artesans que creen joies impressionants de forma respectuosa amb la Natura i el Medi Ambient, recuperant una manera de treballar autèntica que es basa en el concepte de la geometria sagrada. Podeu veure totes les seves creacions al seu web i a la seva pàgina de Facebook.

1913788_647033322066413_353481310624342524_nIMG_7642IMG_7850IMG_7851

Jo ja tinc les meves joies… us animeu?

PRESENTACIÓ DE LA FILLA DE LILITH A LA FACULTAT DE FILOLOGIA DE LA UB I SANT JORDI

Aquesta darrera setmana ha estat una de les més intenses i boniques de la meva vida. Podeu dir-me figaflor, si voleu, però ho havia de dir: ni en cent anys m’esperava rebre tant d’amor de gent tan meravellosa!

Des del moment en què va néixer La filla de Lilith el 6 d’abril visc com en un somni, envoltada de núvols (pobre tesi!) però no va ser fins al passat 21, dia de la presentació oficial, que vaig ser conscient que tot això és real, que tinc novel·la publicada i que aquesta novel·la està arribant a la gent. Sens dubte, per a mi ha estat un privilegi presentar-la a la Universitat de Barcelona, que és la meva segona casa, on treballo i on gaudeixo de la companyia d’uns companys de Departament magnífics i d’uns alumnes que m’enriqueixen cada minut que passo amb ells i que omplen la meva vida de sentit. A més, em vaig sentir embolcallada per la meva família. Tot un luxe!

IMG_7587

Els que em coneixen saben com sóc, i aquells que m’han tingut com a professora poden afirmar per experiència que sóc incapaç de donar una classe asseguda (i que no puc estar-me de fer dibuixets!) Per això, com era a casa, vaig fer la presentació de La filla de Lilith de peu, prop dels que van venir a fer-me companyia en un moment tan especial. Notava la vostra calidesa, i l’alegria compartida… va ser una experiència màgica!

No puc fer altra cosa que donar les gràcies: gràcies a l’actriu Itziar Castro per la seva lectura dramatitzada (que, per cert, va fer plorar a més d’un i d’una), gràcies a Josse Ibonet per la preciosa banda sonora que ha compost per a la novel·la i, per descomptat, infinites gràcies a tots els que vau assistir amb la vostra Filla de Lilith sota el braç, als que us vau deixar portar per les meves bogeries, vàreu riure, us vau emocionar i vau gaudir tan com jo d’aquella estona compartida, plena de complicitats… els bombons hi van ajudar, és clar! 😉

IMG_7602

D’altra banda, el dissabte 23, Dia Internacional del Llibre i Sant Jordi, vaig tenir l’immens plaer de signar exemplars a la LLIBRERIA DRAC del Prat de Llobregat (infinites gràcies a la Fina i a l’Èlia!), a La Monroe de la Filmo a Barcelona (aquesta gran protagonista de La filla de Lilith) i a la llibreria Isart de Sant Boi de Llobregat (sou un encant!).

IMG_7607

IMG_7609

IMG_7610

Quan vaig començar a escriure La filla de Lilith, mai m’hagués pogut imaginar que tenir a prop als meus lectors, parlar amb ells i rebre el seu afecte seria, al cap i la fi, el més bonic de tot aquest llarg procés. Si veure néixer la meva primera novel·la em va semblar increïble, sentir l’afecte dels lectors m’ha suposat una emoció encara més intensa. Espero que aquest sigui l’inici d’una llarga amistat literària!

GRÀCIES A TOTS !!

Ha nascut LA FILLA DE LILITH

IMG_7316

Aquesta ha estat una setmana intensa, d’aquelles que el destí et regala a esgarrapades i que et permet tastar petites glopades de felicitat. Dimecres 6 d’abril arribava a les llibreries La filla de Lilith, la meva primera novel·la publicada, i amb aquest esdeveniment s’ha fet realitat un somni. Un llarg camí ple d’incerteses, esforços i anhels, un trajecte que he fet sempre en bona companyia i que m’ha servit per adonar-me que la meva dèria de petita i d’adolescent ha esdevingut el meu ofici i la meva passió: “escrividora d’històries”, com diu un molt bon amic meu.

IMG_7318

M’emociona pensar que, qui sap?, en aquests moments hi ha algú gaudint de l’aventura de mestre Marçol i de Maria la remeiera, assaborint una Barcelona medieval que he reconstruït literàriament amb el major grau de veracitat possible però sense perdre la seva màgia i misteri… Arribaré al cor de la gent? Iniciarem un nou camí junts? Tan de bo sigui així! Què és una “escrividora d’històries” sense lectors que la llegeixin?

IMG_7319