els lectors opinen de la novel·la

 

 

 

“De trama molt ben resolta, La filla de Lilith, ens trasllada a una ciutat plena de contrastos entre jueus i cristians, entre classes socials, entre ciència i fetilleria, entre el món femení i el masculí” (blog FIL D’ARANYA)

Llegir més… blog FIL D’ARANYA

 

“Des de les primeres pàgines, el lector conviu amb misteris i assassinats, amb la por que produeix la Bèstia, amb oracions i invocacions diabòliques, amb foscors i temors típics de l’Edat Mitjana, unes Ombres que tot ho vigilen i que et fan posar els pèls de punta cada moment”(blog EL MEU RACONET)

Llegir més… blog EL MEU RACONET

 

“No soy muy aficionado a la novela histórica. Me molesta la interpretación parcial de los acontecimientos, su reelaboración. Sin embargo, ante un libro que sitúa su trama en determinado momento de la historia, que tiene un trabajo de documentación asombroso y que trata con cuidado y fidelidad la época, me tengo que quitar el sombrero. Se nota en cada página que Glòria Sabaté ha leído, paro además ha leído mucho mucho. Conoce la Edad Media como si hubiese estado allí; me la imagino paseando por Barcelona como si lo hiciera en el siglo XIV, reconociendo calles, edificios, reconstruyendo de las ruinas determinadas fachadas, murallas, ambientes. Glòria Sabaté es una mujer medieval (más que medievalista) que ha sabido contarnos un tiempo duro y al mismo tiempo fascinante, cuando la naturaleza racional del ser humano empezada a despertarse, mientras que el conocimiento ancestral, oculto ya bajo el peso de la cultura cristiana, se resistía a desaparecer” (LuisDel, Goodreads)

Més ressenyes a Goodreads

 

“Nada es lo que parece en esta novela. Acostumbrado a que gran parte de la literatura de ficción histórica que crea tramas que ocurren durante los siglos medievales base sus personajes e historias en clichés y múltiples imprecisiones creando en ocasiones escandalosas falacias contextuales, es un gran placer leer una novela bien escrita, rigurosamente documentada y lingüisticamente fresca y evocadora, que rinde homenaje a las calles y plazas de la Barcelona del siglo XIV narrando una historia que se deja devorar desde el inicio hasta el final.
Cada uno de los personajes bien merece un spin-off…
Totalmente recomendable.” (Lanto, Amazon)

Més ressenyes d’AMAZON

Anuncios

NA GUERAULA, LA PUTA DE LA FILLA DE LILITH

prostitution-medieval

 

 A l’Edat Mitjana hi ha documentada la participació d’individus joves en violacions col·lectives que constituïen una mena de ritual iniciàtic al món de la virilitat. Per aquest motiu tant les autoritats civils com les religioses acceptaven la prostitució com un mal necessari, car ajudava a controlar aquesta pulsió sexual masculina tan violenta i alhora protegia les dones decents de l’agressivitat desbocada dels mascles.

És per això que hom creà els prostíbuls municipals a començaments del segle XIV. Un prostibulum publicum que era construït, mantingut i regentat per les autoritats municipals perquè s’havien adonat que la prostitució era tan essencial com les clavegueres. El lligam entre el bordell i les autoritats municipals s’establia a través de l’hostaler del bordell, que era la persona encarregada de donar allotjament, menjar i roba a les dones que hi treballaven a canvi d’un arrendament.

També s’estipulava com havien d’anar vestides les prostitutes per poder ser distingides quan es relacionessin amb les dones honorables: havien d’anar adornades amb joies i vestides amb colors cridaners, i els estava prohibit de tapar-se amb una capa o un mantell. També se’ls prohibia exercir la seva professió per motius religiosos en determinats períodes: per Setmana Santa, per exemple, època d’obligatòria continència sexual, les prostitutes eren recloses després del dinar del dimecres sant fins acabada la missa del diumenge de Pasqua, amb totes les despeses de manutenció i llenya sufragades pel municipi. Les prostitutes de Barcelona eren portades a l’hospital de Santa Marta, que era al costat del convent de les clarisses, i després al convent de les monges egipcíaques.

Na Gueraula, jove experimentada en les arts amatòries, bonica i amb un bri de tristor pintat als ulls, és una d’aquestes dones, i treballa al bordell més antic de la ciutat del qual tenim informació, situat en una via que anava des de l’actual carrer del Vidre i s’estenia pel de les Heures, el dels Tres Llits i el d’en Rauric.

Voleu conèixer com és la seva vida? Llegiu La filla de Lilith i ho descobrireu… us hi espera! Mentrestant, us deixo enllaços on podreu trobar més informació:

petjades-prostitucio-a-la-literatura

prostitutes-medievals

 

 

img-20161112-wa0000-1

Puntos de lectura de LA FILLA DE LILITH: descarga GRATIS

Queridos amigos lectores, al habla Lina:

Para los lectores voraces cualquier cosa es buena para marcar la página por la que vamos leyendo. No hay nada más trágico que cerrar el libro sin dejar un punto de lectura, un ticket de metro o de compra, un peine, un gato, un zapato… algo que nos lleve rápidamente a la última página leída.

Por eso hemos creado los puntos de lectura de LA FILLA DE LILITH. Hay dos modelos diferentes y los puedes descargar GRATIS, imprimir y llevártelos puestos. Los modelos son estos:

Punto de lectura LA FILLA DE LILITH

captura-de-pantalla-2016-09-29-a-las-13-47-14

Y los puedes descargar en PDF aquí:

la-filla-de-lilith-1

la-filla-de-lilith-2

¡Esperamos que os gusten y que les deis mucho uso!

Aquelarre literario 2016

IMG_8858

Al habla Lina. Hoy vengo para contaros una de las cosas más originales que he presenciado en mi vida: un AQUELARRE LITERARIO. Glòria Sabaté fue la maestra de ceremonias acompañada por la maravillosa Itziar Castro, que prestó voz a diversos fragmentos de todos los libros de los que hablamos e intervino con preguntas e historias que nos pusieron los vellos de punta y nos llegaron a emocionar.

IMG_8865

Al Aquelarre asistieron las escritoras Emi Yañez, que nos habló de su libro de cuentos La niña azul; Carmen Conde, divertidísima y gran oradora, presentándonos su Para morir siempre hay tiempo, novela negra por y para mujeres; Nuria Pradas, autora consagradísima que acaba de publicar en Suma de Letras su libro Sueños a medida; Begoña García, derrochando simpatía, con su La montaña maldita/La muntanya maleïda y, cómo no, nuestra Glòria Sabaté y su primera novela publicada, La filla de Lilith. Además, la actriz de Pieles, Itziar Castro, hizo lectura dramatizada y la agente literaria Berta Bruna, de Sandra Bruna Agencia Literaria, aportó otros puntos de vista desde las editoriales y agencias, piezas fundamentales en el mundo de la literatura.

IMG_8851

Aunque el evento era para todo tipo de público, lo cierto es que solo asistieron mujeres. Y no, no hubo fuego ni invocaciones al Diablo, tan solo hubo risas, reflexiones sobre la actualidad literaria, curiosidades, diversidad de estilos, géneros y temas y mucho, mucho, mucho respeto y amor por la palabra.

IMG_8852

Ambiente festivo

Ya solo me queda decir que espero poder repetir pronto la experiencia y que se corra la voz y se convierta en un hábito, como el que va al cine o el que va a pasear por la playa. Tener a siete mujeres maravillosas, inteligentes, fuertes y grandes profesionales delante, regalándonos su talento y su simpatía nos hizo sentir a todas las asistentes muy, muy afortunadas. Por momentos como este sabemos que la vida es bella.

GLÒRIA A EUROVISIÓN

Esta mañana hemos descubierto una nueva faceta en la vida de Glòria gracias a la entrevista que le hicieron aquí los amigos de ESPÈCIES PROTEGIDES en la Cadena Ser Catalunya. ¡La podemos escuchar dándolo todo cantando por Camilo Sesto! De esto se enteran los de Forocoches y el año que viene Glòria nos representa en el festival más cachondo, digo, famoso de la música europea. Ve al minuto 36 y deja que tus oídos se deleiten con ese canto de sirena.

Gloria Eurovision

LES JOIES DE LA FILLA DE LILITH

L’home medieval tenia la convicció que la preciositat de la matèria reflectia el valor espiritual de l’objecte. La bellesa tranquil·litzava, era llum i salvació… D’aquí la importància que al llarg dels darrers segles medievals assolí l’orfebreria, amb un tràfic intens d’obres, artistes i formes que donà lloc a un art eminentment cortesà de caire internacional, dins del qual les formes capricioses i refinades en metalls preuats i pedreria ocuparen un lloc important: safirs, turqueses, topazis, diamants, granats de diversos colors i robins, aconseguits a través del comerç amb l’Orient, s’encastaven artísticament amb argent blanc o sobredaurat (l’or es destinava a peces úniques). Si voleu saber-ne més, us aconsello la lectura d’aquest estudi “sobre el lujo femenino en el Aragón bajomedieval” o el llibre imprescindible de Núria de Dalmases, Orfebreria catalana medieval: Barcelona 1300-1500 (aproximació al seu estudi), Barcelona, IEC, 1992.

Aquestes peces denotaven el desig de luxe dels seus posseïdors, però també s’utilitzaven com a talismans protectors contra la nigromància, la qual se servia de la invocació dels esperits, que podien ser benignes (àngels no tradicionals) o malignes (Diable i altres dimonis) per aconseguir beneficis propis o causar desgràcies en altres persones… aquest és un element fonamental en La filla de Lilith, (llegiu-la i veureu!) per això hem volgut crear les joies de la novel·la, i ho hem encarregat a TERRAKUITA, artesans que creen joies impressionants de forma respectuosa amb la Natura i el Medi Ambient, recuperant una manera de treballar autèntica que es basa en el concepte de la geometria sagrada. Podeu veure totes les seves creacions al seu web i a la seva pàgina de Facebook.

1913788_647033322066413_353481310624342524_nIMG_7642IMG_7850IMG_7851

Jo ja tinc les meves joies… us animeu?